Les tertúlies del pati del darrera

Si hi ha una fórmula que m’avorreix per casi totes les coses en la vida és la tornar i tornar sobre el mateix tema. Hi ha excepcions, però generalment, em cansen les pel·lícules llargues, els discs sobrecarregats, els llibres de més de 600 pàgines i, sobretot, els programes de televisió que no saben on és el límit. I Zona Cuatro és l’últim exemple d’aquesta tendència (tan característica del desaparegut TOMATE).

Entenc perfectament que l’Eurocopa sigui la gran aposta de la cadena, tot i que després es posin en obert alguns partits menys interessants, però el que no puc comprendre del tot és l’obsessió per omplir hores i hores de televisió amb continguts innocus, buits i, sobretot, avorrits per l’espectador.

En el punt culminant de l’estratègia de Cuatro va arribar el primer dia del partit d’Espanya i ara amenacen en repetir aquest dissabte (14 de Juny). Zona Cuatro va començar just desprès de l’informatiu i va ocupar totes les franges de la tarda. Un nouvingut podria preguntar-se: donat que el partit dura 90 minuts, més el descans, a què va dedicar la cadena la resta del temps? I la resposta és, sent sincers, a res.

Zona Cuatro és un programa avorridíssim, extenuant, sense moments estel·lars i amb una de les alineacions més estranyes de la història. Ajuntar en el mateix programa a Àngels Barceló, Gonzalo Miró, Cayetano Martínez de Irujo o El Canto del Loco i que el programa en qüestió sigui esportiu és una idea que només se li pot ocorre a un en una nit de festa.

De què parlen a Zona Cuarto? Doncs de tot en general i de res en particular. Principalment, de lo guay que és Cuatro, de lo bé que va la cadena, de lo magnífics que són els professionals que treballen en ella i de l’espectacular muntatge que està fent. Després punxen una mica al públic que ha anat fins a Colon, diuen dos dades “espectaculars” sobre futbol, mil anuncis i tornem a començar amb el mateix. Quan comença el partit tothom està en silenci, i després tornem al no res.

De veritat, Cuatro hauria de replantejar-se el programa. Està funcionant en audiència? Sí. Però imaginat que Espanya arriba a la final, què muntaran? 24 hores seguides de tertúlia de pati del darrera sense sentit? Fer televisió és alguna cosa més que omplir l’espai que hi ha entre les anuncis.