Spin-off, remakes i versions

Si donem una ullada a la programació de les cadenes generalistes americanes de l'any que ve, el primer que crida l'atenció és la quantitat de spin-offs, remakes i versions de series internacionals que figuren en les seves graelles. La ABC versionarà la britànica Life on Mars, la FOX ha encarregat un spin-off de Padre de Familia centrat en Cleveland i està pensant en fer un altre amb House, la CW està preparant el remake de Sensación de Vivir titulat 90120 i la NBC adaptarà la comèdia australiana Kath & Kim i seguirà endavant amb l'spin-off de The Office, encara sense títol.

I per què tanta versió i tan poca innovació? En el cas dels spin-offs, la resposta està clara. Si tenen una sèrie que funciona bé, es pot utilitzar un dels seus personatges per intentar obtenir un altre producte d'èxit. I així ja tens dos hores cobertes, en comptes d'una.

Un exemple és el que ha fet la ABC aquesta temporada amb Private Practise, l'spin-off de Grey's Anathomy. I em refereixo a aquest exemple, perquè la cadena ja tenia en ment l’spin-off, però va trigar tres temporades a escollir el personatge. El resultat de l'experiment ha estat bastant discret, tot i que Private Practise tornarà aquesta tardor. Però no tot és tan fàcil. Dur a terme un spin-off també té els seus inconvenients. El problema principal és determinar com afectarà a la sèrie original, i si el personatge tindrà les qualitats suficients per tirar del carro.

En el cas de les versions de productes amb molt d’èxit solen ser bastant més delicats, ja que entren en el joc les odiades comparacions. Un dels exemples més clars és The Office, de la cadena NBC, que versionava a l'original de la BBC. El curiós del cas és que The Office va començar a millorar les seves audiències quan a mitjans de la segona temporada va començar a distanciar-se de l'original.

El que podem concloure de tot això és que les cadenes han estat bastant conservadores a l'hora d'escollir els nous projectes. La falta d’històries per la vaga de guionistes i les estrenes desastroses de la passada temporada són les causes fonamentals d'aquesta nova estratègia, poc innovadora i arriscada a la vegada. Encara està per veure si funcionarà o no. Haurem d'esperar uns mesos per saber la resposta.

No és una telenovela

Aquest dimarts (10 de Juny) es va estrenar a Cuatro l’enèsima versió d’aquest clàssic de la Telenovela anomenat Betty, la fea. Ja és la quarta versió que s’estrena a les cadenes espanyoles si contem amb la original i una mexicana que va estrenar Antena 3 i la versió espanyola Yo soy Bea, amb el que molts pensàvem que ja no hauria lloc per la mateixa història una altra vegada. Res més lluny de la realitat, ja que l’estrena de la versió americana em va deixar molt bon sabor de boca.

Betty (el seu nom en la sèrie americana) és una versió completament diferent de les que hem vist. Per què? Per diverses raons, les principals són que està ambientada als Estats Units, la història i els personatges són aparentment diferents i, el més important, no és una telenovela. Sí, heu llegit bé, Betty no és una telenovela, és una sèrie de principi a fi, amb capítols que conclouen de 40 minuts de duració i que no et deixen a mitges perquè tinguis que veure la sèrie al dia següent. Una altra característica que m’ha cridat l’atenció és que la sèrie té molt més humor que l’original, i molt més si la comparem amb Yo soy Bea.

L’única pega que es podria dir de Betty és que l’han programat en un horari penós. No pots intentar enganxar al públic amb una sèrie d’argument repetit quan competeixen contra Operación Triunfo, ja que mal que ens pesi el programa de Telecinco està tenint un èxit que ens recorda a edicions anteriors. A la vista estan les dades, OT va aconseguir un 28.3% mentre l’estrena de Cuatro es va quedar en un més que potable 10%. Crec sincerament que Cuatro hauria de canviar el dia d’emissió de la sèrie, ja que fins que no s’acabi OT no aconseguiran massa audiència.

Les tertúlies del pati del darrera

Si hi ha una fórmula que m’avorreix per casi totes les coses en la vida és la tornar i tornar sobre el mateix tema. Hi ha excepcions, però generalment, em cansen les pel·lícules llargues, els discs sobrecarregats, els llibres de més de 600 pàgines i, sobretot, els programes de televisió que no saben on és el límit. I Zona Cuatro és l’últim exemple d’aquesta tendència (tan característica del desaparegut TOMATE).

Entenc perfectament que l’Eurocopa sigui la gran aposta de la cadena, tot i que després es posin en obert alguns partits menys interessants, però el que no puc comprendre del tot és l’obsessió per omplir hores i hores de televisió amb continguts innocus, buits i, sobretot, avorrits per l’espectador.

En el punt culminant de l’estratègia de Cuatro va arribar el primer dia del partit d’Espanya i ara amenacen en repetir aquest dissabte (14 de Juny). Zona Cuatro va començar just desprès de l’informatiu i va ocupar totes les franges de la tarda. Un nouvingut podria preguntar-se: donat que el partit dura 90 minuts, més el descans, a què va dedicar la cadena la resta del temps? I la resposta és, sent sincers, a res.

Zona Cuatro és un programa avorridíssim, extenuant, sense moments estel·lars i amb una de les alineacions més estranyes de la història. Ajuntar en el mateix programa a Àngels Barceló, Gonzalo Miró, Cayetano Martínez de Irujo o El Canto del Loco i que el programa en qüestió sigui esportiu és una idea que només se li pot ocorre a un en una nit de festa.

De què parlen a Zona Cuarto? Doncs de tot en general i de res en particular. Principalment, de lo guay que és Cuatro, de lo bé que va la cadena, de lo magnífics que són els professionals que treballen en ella i de l’espectacular muntatge que està fent. Després punxen una mica al públic que ha anat fins a Colon, diuen dos dades “espectaculars” sobre futbol, mil anuncis i tornem a començar amb el mateix. Quan comença el partit tothom està en silenci, i després tornem al no res.

De veritat, Cuatro hauria de replantejar-se el programa. Està funcionant en audiència? Sí. Però imaginat que Espanya arriba a la final, què muntaran? 24 hores seguides de tertúlia de pati del darrera sense sentit? Fer televisió és alguna cosa més que omplir l’espai que hi ha entre les anuncis.

La guerra de la ficció

Ja estaven tardant. Si el tractament de Telecinco a les sèries de Globomedia resultava sospitós, les declaracions de Daniel Écija, han deixat clar que les relaciones entre la cadena i la productora no estan en el seu millor moment. Lluny han quedat aquells dies en els que Emilio Aragón era l’estrella de la cadena. L’evolució de Globomedia i la seva implicació en altres cadenes sembla que han fomentat el distanciament que existeix amb Telecinco. Hi ha qui opina que la gota que ha vesat el got ha estat Sé lo que hiciesteis... i el seu assetjament al cor en general i a Telecinco en particular.

A Globomedia esperaven que Los Serrano s’estrenés cobrint el lloc d’Aída per poder tenir un final amb els shares que tenia fa unes temporades, i tal com vaig explicar Telecinco la posat competint amb Lex, sèrie de la mateixa productora. Pel que sembla serà La que se avecina la que intenti heretar l’audiència de Aída, amb aquest fet la cadena premia clarament la productora de José Luís Moreno.

Amb el cabreig, Écija no ha dubtat en alabar l’excel·lent posició de la productora, amb sèries d’èxit estrenant-se a la vegada, i ha aprofitat per criticar els terminis amb els que treballen les cadenes i que, degut a una manca de temps, fan que tots vaguin de bòlit. No obstant, no s’ha oblidat de demanar paciència a Antena 3 amb Lex, per si les mosques, donant arguments davant d’un possible fracàs (per alguns especialistes ja anunciat).

Aquest “culebrón” posa en evidència el poder de Globomedia, produccions de les quals treballen per diferents mitjans i en molts formats, des de l’omnipresència a La Sexta fins a les series d’Antena 3, Telecinco, i programes a La 1 i en diferents autonòmiques. Tot un imperi televisiu al que s’ha de començar a témer perquè salta a la vista que estan començant a fer ús de les seves influències.

No se fins a quin punt és sa per la televisió que una productora hagi arribat a tals nivells d’importància, però està clar que part de la culta la tenen les mateixes cadenes, que han acabat apostant per la seguretat que els dóna el logotip de la cabra i l’escala. Amb el naixement de noves cadenes, a més d’una diversificació del mercat hem assistit a la consolidació de grans marques que han conduït a l’estandarització del producte.

En aquest cas ha estat Globomedia la que ha punxat a les cadenes però Gestmusic o Alba Adriátia també podrien exercir la mateixa pressió si els arriba a convenir. Més enllà de la ficció tenim el cas de Cuerzo, la productora de Ana Rosa Quintana que des de el seu espai de Telecinco es dedica a fer publicitat del programa que té col·locat a Antena 3. Fa temps això hauria estat inaudit.

Cuore destrosa el prime time de la temporada

Telecinco porta ja unes quantes setmanes promocionant el canvi final de la protagonista de Yo soy bea. Tanta expectació han generat al voltant d’aquest canvi que el capítol especial en el que Bea canvia d’aspecte el posaran en prime-time. És per aquest motiu que el canvi d’imatge era un dels secrets més guardats, fins i tot la protagonista no podia aparèixer mot en públic… fins ara, ja que la revista Cuore li ha robat l’exclusiva a Telecinco.

Això és el que passa quan intentes portar les coses tan en secret, que tens totes les revistes del cor darrera de l’exclusiva, i tard o d’hora una aconseguiria les fotografies del capítol especial. Com podeu veure en la portada, aquest capítol acabarà amb una boda entre Álvaro i Bea, la qual canvia físicament gràcies a la nova protagonista de la sèrie, anomenada “Be”.

Telecinco prendrà represàlies contra la revista del Grup Zeta? No ho sabem però és presumible que sí degut a la bufetada que li ha donat la revista. Tot i que clar, segur que la Revista Cuore li surt rentable treure el tema en portada, tan en les qüestions de publicitat com en els ingressos per les vendes. Malgrat que dins d’un temps haurà de pagar una indemnització en un futur judici.

Telecinco torna (quina sorpresa!) amb Los serrano

Morir matant, és el que haurà pensat Telecinco a l’hora de programar els últims set capítols de Los Serrano contra Lex. Els que no han d’estar gens contents són els de Globomedia que una altra vegada compateixen contra si mateixos en el prime time. Realment, era estrany que l’última i efímera temporada de Los Serrano fos emesa al setembre, però ja té gràcia que l’enfrontin a Lex i, sobretot, sabent que contra Los hombres de Paco ja no va sortir del tot bé. I a més a més, Amar en tiempos revueltos anuncia pel mateix dijous un especial en el prime time.

Per sort amb Internet pel mig i en auge la gent que vulgui podrà veure les tres series, una per la televisió i les altres a l’ordinador. Lex i Amar en tiempos revueltos tenen tots els números per ser descarregades ja que Telecinco encara no ofereix aquest servei a ple rendiment i prefereix seguir vivint de les xifres dels audímetres en les que sol ser el cavall guanyador.

Què farà Telecinco quan ja no tingui “Serranos” als que recorre? Jo crec que Sin tetas no hay paraíso, molt a contracor, es convertirà en la pròxima arma. En aquest fet Telecinco va mostrant les seves cartes, cada vegada més clares, i ja no té por en presumir de series que per la seva temàtica i tractament ja no encaixen dins de la bandera de ficció de qualitat de la qual presumia fa uns quants anys.

Jo, per la meva part, optaré per acabar set anys de Los Serrano, tot i que l’últim que em ve de gust es veure a la tia Alícia de Médico de Família reencarnada en la germana de Belen Rueda. Javier Cámara em sembla una aposta a molt llarg termini. Espero que desprès de la “cutre” promoció que fa pensar que no estarem davant de res nou (tot recorda molt a Shark i House) espero que Globomedia sigui capaç de reconduir la tira i oferir alguna cosa més que un paio prepotent amb cara de mala llet (fet que no m’encaixa gaire amb Cámara).

Post data: ¿Quan deixaran d’intentar vendre’ns aquesta classe de motos?

La lluita per l’audiència matinal

Des del fracàs del trasllat de Maria Teresa Campos als matins d’Antena 3, Telecinco ha estat tranquil·la amb aquesta franja horària. El programa de Ana Rosa i Karlos Arguiñano han dominat els matins sense rival durant anys. Tan sols La ruleta de la suerte ha aconseguit fer-los ombra des de l’estrena.

Però en les últimes setmanes s’està observant un ascens del programa d’Antena 3, Espejo público, que ha incrementat progressivament la seva audiència des de la seva estrena fa prop d’un any i mig. Per contrarestar aquest efecte, que no iguala a Ana Rosa però que ja fa por, Telecinco prepara alguns canvis en els seus matins a partir de dilluns (2 de Juny 2008). Fonamentalment, tota la programació començarà abans per fer front a Antena 3 que dóna el tret de sortida a les 9 del matí. El principal afectat seran, com sempre que parlem de Telecinco, els informatius matinals de La mirada critica (a les 8:30 hores).

A més a més, la cadena de Mediaset prepara canvis de cara a l’estiu, moment en el que probablement estrenarà un nou programa del cor per substituir a la incombustible Ana Rosa (sembla que estarà a càrrec de Oscar Martínez i Maxim Huerta, com en els estius passats).

També s’ha de destacar la presència silenciosa a Cuatro de la sèrie alemanya Alerta Cobra, que puja el rating dels matins de la cadena. S’emeten diàriament tres capítols que solen estar per sobre dels 10 punts.

La franja matinal a La 1 no és competència avui per avui. Saber vivir, Esta Mañana i La lista no obtenen xifres massa bones. Segons els últims rumors, Carolina Ferre podria ser la cara dels matins en la pública estatal, aquest fet pujaria els decibels a la batalla per l’audiència, ja que ella va competir amb Maria Teresa Campos quan aquesta va marxar de Telecinco.

Post data: a TV3 seguirà, com sempre i per sempre, Cunit i els “seus” matins.

Eurocopa 2008: Zona Cuatro

Fa dos anys, Cuatro va tenir el seu primer gran èxit quan va apuntar-se el gol d'oferir el Mundial de Futbol d'Alemanya i, sobretot, de fer un seguiment dels partits de la selecció espanyola amb cert interès. Comptava amb una experiència prèvia i el know-how de molts dels professionals de Canal +, que ja havien fet del futbol per televisió una experiència única. Ara, la cadena repeteix i opta per la continuïtat de cara a l'Eurocopa d'Àustria i Suïssa.

En una roda de premsa celebrada avui (26 de maig 2008), la cadena ha anunciat que torna a apostar per la Zona Cuatro, un plató situat al bell mig de la Plaça de Colon i que va servir de punt de trobada per molts aficionats. Com aleshores, Àngels Barceló serà l'encarregada de conduir el programa previ, juntament amb Nico Abad.

Però que ningú es posi nerviós per narrar els partits trobarem a Manu Carreño i el sempre sobri, però genial Carlos Martínez. Sense coses rares, tots dos seran els encarregats de guiar-nos en els partits, a més comptaran amb la companyia de Julio Maldonado, Maldini i Alfredo Relaño. Amb un toc més tècnic, Cuatro ha contractat a Camacho i Quique Sánchez Flores (esperem que recuperin a Maradona pel pròxim Mundial. Si tenen els drets!)

En total, més de dos cents professional en el que la pròpia cadena ha titllat com el major operatiu tècnic i humà de la història de Cuatro. Entre ells (atenció als seguidors de Se lo que hicistéis) estarà Gonzalito Miró, fent entrevistes als famosos que s'acostin al plató de Zona Cuatro.
Dos pantalles gegants permetran als assistents de la Plaça Colon gaudir de tots els detalls de cada partit, i una tercera pantalla, operativa tots els dies, on es mostraran els SMS enviats per tots els aficionats. La xorrada de la creació d'una mascota: Otto, un muñeco vudú que posaran a la venta en tots els quioscos i que diuen que ha de donar sort a Espanya contra els seus rivals.

PD: esperem que sigui l'única xorrada d'un grup que ja sap com s'ha de fer una bona cobertura d'un esdeveniment futbolístic

Imitacions barates

Com sempre que alguna cosa triomfa a la televisió (i es pot extrapolar a qualsevol àmbit), immediatament es reprodueixen els clons, versions, etc que intenten emular l’èxit original. L’última moda en seguir aquesta tendència és el ball, arrel, del reality Fama ¡a bailar! de Cuatro. Però no és aquesta cadena la principal interessada en aquesta novetat, tot i que s’hagi apuntat a seguir-la amb la versió per a nens del seu gran èxit de la temporada.

La 1, que ja va tenir el seu moment de gloria amb el programa ¡Mira quién baila!, s’apunta a la moda. Fa uns dies, la cadena pública ja va anunciar la producció d’un nou programa, Diselo bailando, que s’estrenarà en poc temps i que em produeix certa curiositat perquè a priori té un dels plantejaments més absurds que ha escoltat (¡¿ algú vol donar-li un missatge a un familiar i li munta una coreografia?!). Ara, anuncia el contracte de Josep Llobató, que finalitzarà en breu la seva aventura a Money, Money, per conduir el nou talent show (un altre més) de ball.

Le nou programa, que es dirà ¡Quiero bailar!, reunirà a diversos aspirants a ballarins professionals i anirà eliminant setmanalment. Hi haurà gales en els que els concursants muntaran diferents números ajudats per un coreògraf. No resulta familiar? La diferència amb Fama estarà, crec jo, en què els ballarins competiran en lballs de saló, àmbit en què La 1 sembla tenir l’exclusiva. Però això és una sensació personal. El programa estarà produït per Endemol, que també sempla que s’està especialitzant (pel moment, és responsable també de ¡Mira quién baila! i Fama).

Per cert, sóc l’única que entre els noms de tots aquests programes: Fama ¡A bailar!, ¡Mira quién baila!, ¡Quiero bailar!? Els signes d’exclamació sembla que estan de moda.

HBO posa a la venta els seus productes a iTunes

Les series de la cadena HBO són objecte de culte: The Sopranos o Sex in the City, o la més recent In treament i The Wire. Algunes arriben a estrenar-se en obert a altres països. Altres no arriben mai a les programacions i els interessats acaben recorrent a les descarregues per internet. Des d’ahir, els fans de les produccions de la cadena de cable (propietat de Time Warner) ha posat en marxa una nova manera d’accedir a elles. HBO va anunciar la seva intenció de posar a la venta les admirades series a iTunes, de la companyia Apple. Això sí, de moment només oferirà els seus programes i series d’arxiu, però no les estrenes.

El preu dels episodis serà de 1,99 dolars (1,30 euros). Per la cadena HBO, aquest acord suposa la primera vegada que les seves produccions estaran disponibles a la venta en format electrònic i a través de la xarxa. La cadena estadounidnese planeja que alguns dels seus productes disponibles en iTunes es vengin en format DVD, com fins ara ha passat amb algun dels seus productes.

L’alcalde de Londres canvia “The Londoner”, el diari oficial, per arbres

En un atac ecologista el nou alcalde de Londres, el conservador Boris Johnson, canviarà les fulles del diari “The Londoner” pels arbres. La capital britànica es queda sense el seu diari institucional oifical, del que ja ha anunciat el seu desmantellament.

Johnson va comunicar la clausura del diari, la qual li aportarà un estalvi a la ciutat de casi tres milions de lliures (3,7 milions d’Euros). Un percentatge d’aquesta quantitat, segons declaracions de l’alcalde, es dedicarà a la plantació de 10.000 nous arbres als carrers de la ciutat.
En la seva segona setmana a l’Ajuntament, Johnson posa així en pràctica dues de les principals promeses electorals: fer de Londres una ciutat més “verda” i reduir la despesa publicitària de l’alcaldia.

“The Londoner”, que ja estat criticat durament per la cobertura del anterior mandat, de Ken Livingstone, es distribueix a tres milions de llars de tota la ciutat.

El diari dóna informació del cos del Govern, denominat Greater London Authority. Això engloba dades sobre polítiques i serveis, amb la finalitat de fomentar la participació i el debat de l’actualitat londinenca entre els seus ciutadans.

L’apagada analògica

La TDT i les emissores temàtiques registren dades històriques d’audiència durant el mes d’abril

Els resultats de l’audiència televisiva del mes d¡abril anuncien que la TDT i les emissores temàtiques avances terreny a les cadenes convencionals, malgrat que encara queda temps perquè es produeixi l’apagada analògica.

La TDT ja representa un 13 % de la televisió vista a Espanya, un punt més que el mes passat i per tant bat el seu rècord mensual. El cable també ha guanyat un petit percentatge respecte al mes passat (una dècima). Perdent el satèl·lit (una altra dècima) i la televisió analògica que passa del 69,1 al 68,2, tot i que segueix sent la forma majoritària de consum televisiu.

Abril també ha estat el mes de les cadenes temàtiques (Antena Neox, Clan TVE, AXN, Teledeporte), que han sumat una dècima al resultat del mes de març. És una dada que es recolza en tots els targets, sobretot en els homes i en els nens de 4 a 12 anys.

TELECINCO, Líder.

De la resta de les dades d’abril, destaca que Telecinco torna a ser la cadena més vista, amb una quota de pantalla de 19,1%, per 26º mes consecutiu. Els programes més vistos de les cadenes privades van ser la final de la Copa del Rei entre Valencia i Getafe, Aída i el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1.

Respecte a les altres cadenes, Antena 3 recupera quatre dècimes i manté la tercera possició, per darrera de Televisió Espanyola. La FORTA (televisions autonòmiques) decreix per tercer mes consecutiu (14,1%) i Cuatro supera per primera vegada la barrera del 9% (9,1%). La Sexta repeteix xifra i torna a obtenir un 5,2%.

Finalment, com és habitual, durant el mes d’abril disminueix el consum diari de televisió en quatre minuts (3 hores i 51 minuts).

La Guerra del Futbol

Telecinco anuncia que emetrà en exclusiva el Madrid- Barcelona

És un dels partits amb més morbo de la temporada. I aquesta encara més, si és possible. Bé perquè el Madrid es pot proclamar campió o bé perquè el Barça pot fer-li el passadís als blancs. L’únic que sabíem era que el partit s’ha d’emetre en obert, però faltava saber quina cadena ho donaria. Telecinco va fer públic el divendres 2 de maig un comunicat en què anuncia que retransmetrà el partit en exclusiva.

Hi haurà polèmica. És un dels partits més vistos de la temporada. I aquest any, el morbo es multiplica. L’anada, jugada el mes de desembre al Camp Nou, va ser donada en la modalitat de PPV, per tant la tornada ha de ser en obert.

La Lliga Professional de Futbol (LPF) va fixar el partit pel pròxim dimecres 7 de maig a les 22:00 hores, l’horari habitual del partit que s’emet en obert cada jornada. En teoria li correspondria a La Sexta donar-lo, ja que és un partit declarat d’interès general.

La polèmica esta servida!

Dia de la llibertat de premsa

La Fundació per la Llibertat de premsa (FLIP) denuncia el cas d'una periodista colombiana que es va veure obligada a renunciar als seus escoltes. La periodista estava investigant l'assassinat d'un company de professió.

La noticia va ser publicada a El Mundo el dijous 1 de Maig.

3 de Maig, Dia de la Llibertat de Premsa

La ONU preocupada perquè cada vegada hi ha més periodistes amenaçats

El secretari general de la ONU, Ban Ki-moon va afirmar uns mitjans de comunicació lliures i independents cimenten la pau i la democràcia en els societats.

En commemoració del Dia de a Llibertat de Premsa celebrat el 3 de Maig, Ban Ki- moon va senyalar que “els atacs contra la llibertat de premsa ho són també contra la llei internacional, contra la humanitat i contra la llibertat en si mateixa, en definitiva, en contra de tot el que recolzen les Nacions Unides”.

El màxim responsable de la ONU va indicar que vol “rendir tribut a tots els que treballen en situacions difícils i perilloses alhora de proporcionar informació lliure i objectiva. Va expressar també la seva preocupació davant del fet que cada vegada hi hagin més periodistes amenaçats al món.

El Comitè per la Protecció dels Periodistes (CPJ) va difondre el dimecres 30 d’abril la llista de països amb més impunitat a l’hora de perseguir els assassinats d’informadors. En aquest índex d’impunitat destaquen Irak, Sierra Leone, Somàlia, Colòmbia, Sri Lanka, Filipines, Afganistan, Nepal, Rússia, Mèxic, Bangladesh, Pakistan i India.

Per celebrar el Dia de la Llibertat de Premsa, el departament d’informació de la ONU ha preparat també una sèrie de debats públics destinats a proporcionar una visió global sobre l’accés a la informació, així com el impacte de noves tecnologies.

El País va publicar el diumenge (20 abril 2008) un reportatge sobre les eleccions italianes. Berlusconi, otra vez és un reportatge que posa sobre la taula els avantages i els incovenients del nou president de la República italiana, i també el seu nou programa de govern.

L'interés del reportatge és que pretén anar més enllà i ens explica quina és la salut democràtica del país.

El reportatge és interesant per poder veure com moltes vegades els límits entre la informació i l'opinió no són clars.

Sentències com aquestes ens fan dubtar sobre la pressumpta objectivitat en la interpretació del periodista: "Tiburón de las finanzas vocacional, Berlusconi ha conocido muy de cerca los barrizales del dinero, la corrupción, la mafia y la censura, y, sin embargo, ahí está, presumiendo de un expediente judicial inmaculado, convertido en un modelo, en un líder social." (El País, 20 abril 2008).

Altres són opinions están plenes de tòpics i arguments que queden poc clars: "Hoy es el único político italiano, quizá desde Mussolini, capaz de manejar las voluntades del volátil y escéptico público-votante a su antojo. No por nada es un ejemplar italianísimo, un producto puramente made in Italy: simpático, campechano, elegante, ocurrente. Sólo un país tan fascinante, contradictorio y cínico como Italia puede inventar un político así: antisistema y a la vez especializado en poner el entero sistema político a su servicio."

Per maquillar la seva opinió utilitza declaracions d'altres periodistes per desenvolupar una postura que ell també comparteix: "Según el director de la prestigiosa revista Micromega, Berlusconi aspira a ser como Putin: impune, todopoderoso y eterno, aunque el camino suponga convertir a Italia, por decirlo así, en una dacha." (EL PAÍS, 20 d'abril 2008)

En aquest cas el posicionament del diari és clar i no amaga les seves opinions: SOBRE UNS RESULTATS ELECTORALS. Pot ser la pròxima vegada haurien d'utilitzar altres mitjans per sentar tribuna com l'editorial o les columnes d'opinió.